Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya 2006-2026 (en procés d'aprovació)

La Secretaria per a la Mobilitat ha presentat el 2005 el PITC amb l'objectiu de definir de manera integrada la xarxa d'infraestructures ferroviàries i viàries necessàries per a Catalunya amb l'horitzó temporal de l'any 2026.

Aquest pla té caràcter de Pla territorial sectorial i de Pla específic. Actualment està en exposició pública, per tal de sotmetre el projecte als agents socials i econòmics perquè s'hi puguin aportar esmenes i suggeriments.

Pla Director d'Infrastructures del Transport, 2001-2010

El PDI Recull totes les actuacions en infraestructura de transport públic per al decenni 2001-2010 a l'àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb independència de l'Administració i l'operador que l'explota.

Pla d'infraestructures ferroviàries, 2003-2025 (en elaboració)

El PDIF fa una anàlisi acurada de les possibilitats que ofereix la xarxa actual i la prevista a curt i mig termini, i les possibles solucions que pot oferir la millora o ampliació de la xarxa ferroviària, per tal de respondre als objectius fixats.

--------------------------------------------------------------------------------

Pla de transport de viatgers a Catalunya, 2003

Defineix les directrius i les accions que articulan la política de transport públic col·lectiu fins l'any 2005, abastant el conjunt de serveis públics de transport col·lectiu interurbà de Catalunya, particularment els serveis ferroviaris de rodalies i regionals, el de viatgers per carretera i els serveis a la demanda.

Plan estratégico de Infraestructuras y Transporte, 2004

El Ministerio de Fomento aborda con el PEIT la planificación del conjunto de las actuaciones en materia de infraestructuras y transportes que son de su competencia. En su elaboración se ha sido consciente de la necesaria cooperación y concertación con otras Administraciones Territoriales.

Directrius per als plans territorials i per als plans urbanístics, DPTOP-2003

Documents elaborats pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques que recullen els criteris i les directrius de planejament que han de guiar l'elaboració de qualsevol figura de planejament.

• Criteris
• Directrius

--------------------------------------------------------------------------------

Pla per al dret a l'Habitatge 2004-2007

Dintre del Pla per al dret a l'habitatge, en data 7 de desembre de 2005 s'ha publicat al DOGC l'anunci d'informació pública de l'Avantprojecte de llei del dret a l'habitatge a Catalunya. El text de l'avantprojecte de Llei del Dret a l'Habitatge que es presenta als efectes que es puguin proposar observacions o esmenes.

• Pla pel dret a l'habitatge
• Avantprojecte de Llei del dret a l'Habitatge a Catalunya

--------------------------------------------------------------------------------

Programa de barris i àrees urbanes d'atenció especial a Catalunya, 2005

El Parlament de Catalunya va aprovar la primera llei de la legislatura: la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. Amb aquesta Llei el Govern de la Generalitat pretén donar resposta a un objectiu principal: la rehabilitació integral dels barris que presenten problemàtiques específiques per tal d'evitar la seva degradació i millorar les condicions de vida dels seus habitants.

D'acord amb això, la nova Llei estableix la creació d'un Fons de foment del programa de barris i àrees urbanes d'atenció especial, el qual és concebut com un instrument de col·laboració institucional i financera de la Generalitat amb els projectes d'intervenció integral que els municipis elaborin per al tractament dels problemes que la Llei considera.

Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, 2004

Una vegada estudiada la classificació del Sòl No Urbanitzable i Urbanitzable No Delimitat en 500 metres des de la línia de la costa, el PDUSC estableix que, en la seva gran majoria, aquests tipus de sòl quedin definitivament protegits com a Sòl No Urbanitzable del Sistema Costaner. El Pla estableix diversos tipus de protecció segons el valor ambiental d’acord amb cada un dels àmbits considerats. D'altra banda, està en curs d'aprovació definitiva el PDUSC-2, que abasta el sòl urbanitzable sense pla parcial aprovat. (veure informació gràfica)

Programa de Sanejament d'Aigües Residuals Urbanes, 2005

El PSARU-2 és un instrument de la planificació hidrològica que desenvolupa el Pla de Sanejament de Catalunya i que té com a objecte la definició de totes les actuacions destinades a la reducció de la contaminació originada per l'ús domèstic de l'aigua que permetin l'assoliment dels objectius de qualitat de l'aigua. S'emmarca entre la Directiva 91/271/CEE sobre el tractament d'aigües residuals urbanes i la Directiva 2000/60/CE per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües. Aprovat inicialment el 22 de juliol de 2005, està actualment en fase d'audiència institucional i informació pública.

Pla d'acció per a la gestió de residus municipals de Catalunya, 2005-2012

Pla per minimitzar l'impacte ambiental dels envasos de plàstic posat en marxa pel Departament de Medi Ambient i Habitatge el 2005. La normativa proposaria un sistema de dipòsit, devolució i tornada dels envasos de plàstic de més de dos litres. Es preveu que el 2012 només un terç dels residus arribin a disposició final, perquè la resta es recollirà selectivament o se seleccionarà en plantes específiques.

Pla de l'Energia de Catalunya, 2006-2015

Segons el Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015 (aprovat l'octubre de 2005), cal actuar de forma proactiva en el màxim desenvolupament possible del potencial d'energies renovables i des de la vessant de la demanda, apostant per l'estalvi i l'eficiència energètica com a eina estratègica clau de la seva política energètica. Aquesta actuació ha de ser un esforç conjunt de tota la societat catalana, des de la seva administració, empreses, institucions i ciutadans.

Pla estratègic de l'Energia de Catalunya, 2005

El govern català es proposa reduir en un 60% l'"excés d'emissions" de gasos d'efecte hivernacle previstes d'aquí al 2006 amb l'aplicació de "mesures addicionals concretes" en aquells sectors on l'augment és més significatiu. Aquest és un dels eixos principals del departament de Medi Ambient en la lluita contra el canvi climàtic, una estratègia que preveu l'aplicació de mesures complementàries al Pla de l'energia de Catalunya 2006 en els sectors de l'energia, el transport, l'industrial, el residencial i de serveis i l'agrícola, ramader i dels boscos, entre d'altres.

Pel que fa al transport, s'aposta per "un servei públic de transport de viatgers col·lectiu interurbà, coordinat i integrat", que promocioni clarament els transports col·lectius enfront dels individuals, i perquè "tots els sistemes de transport en carretera tinguin un consum energètic i d'emissions optimitzat".

 PLANS I PROGRAMES del MARESME

Pla d'Actuació del Consell Comarcal del Maresme, 2004
Informat favorablement per la Comissió Especial del PAC (16/11/2004)
i pel Consell d'Alcaldes (21/12/2004)

Pla d'objectius comarcals del Consell Comarcal del Maresme, 2001

Resultat d’un procés de reflexió estratègica per tal de redefinir i prioritzar els objectius principals de la institució. Document sintètic que proposa objectius i projectes estratègics, així com polítiques i serveis per a materialitzar-los.

--------------------------------------------------------------------------------

Pla director de mobilitat i d'ordenació del territori del Maresme. Conclusions i propostes per a la Comissió Tècnica, 2003

Recull de diferents aspectes territorials que han estat tractats en les diferents sessions de la Comissió Tècnica del Pla de mobilitat i d'ordenació del territori de la comarca del Maresme: els valors mediambientals, les continuïtats en el territori del sistema d'espais lliures, la funcionalitat de la comarca i els seus sistemes urbans, l'ocupació del sòl i els seus usos, la dinàmica poblacional i el planejament urbanístic, els espais agraris, les rieres, la dinàmica litoral, la xarxa viària i ferroviària, etc.

Posicionament del Consell Comarcal del Maresme sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme, 2004

Una proposta basada en diversos estudis anteriors i consensuada per tots els partits polítics, aprovada al Ple. Arovada per unanimitat al Ple celebrat el 18 de maig de 2004

Pla Director per a la Societat de la Informació a la Comarca del Maresme, Consell Comarcal del Maresme, 2002

L'estudi del PDSI encarregat pel Consell Comarcal del Maresme fa una radiografia de la situació de la comarca, i de les administracions públiques locals en particular, en quant a utilització de les noves tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Pacte Territorial de Promoció Econòmica i Ocupació del Maresme, 2001

L'abril de 2001 van signar la seva adhesió al Pacte Territorial 29 ajuntaments, el Consell Comarcal del Maresme -representant i interlocutor del Pacte davant les diferents administracions- i els agents socioeconòmics que actuen a la comarca: CC.OO., UGT, FAGEM i PIMECSEFES. És un instrument de planificació i concertació format per tots els agents socioeconòmics de la comarca per articular el desenvolupament local pel que fa a les accions de promoció econòmica d'aquest territori.

• Síntesi diagnostic

--------------------------------------------------------------------------------

Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme, 2005

El Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme té per objectiu contribuir a la plena integració dels col·lectius de persones immigrades a la vida social dels municipis i de la comarca, potenciant la convivència, la cohesió social, la lluita contra l’exclusió social, la igualtat d’oportunitats, i l’accés als recursos col·lectius i serveis públics existents a la comarca.

--------------------------------------------------------------------------------

Pla comarcal de Joventut del Maresme, 2007

L'Oficina de Serveis a la Joventut (OSJ) del CCM, ha presentat el nou Pla Comarcal de Joventut del Maresme, recollint, ordenant i planificant les polítiques de joventut que es proposa desplegar per al període que s'inicia el 2007. Aquesta planificació en matèria de joventut, que es realitza des del 2001, ha anat madurant de forma continuada, per passar de ser un recull d'actuacions amb una visió enfocada a curt termini, fins encetar el camí per convertir-se una eina d'actuació clarament estratègica en matèria de joventut a nivell comarcal. D'altra banda, recentment s'ha posat en marxa el Portal del Jove del Maresme, on hi ha disponibles diversos serveis per a aquest col·lectiu (enllaça a Buscador Jove)

• Pla de Joventut

 DOCUMENTs i estudis de base

Dossier Comarcal: El Maresme
Generalitat de Catalunya, Departament de Comerç, Turisme i Consum, 2004

Breu diagnosi socioeconòmica.

Diagnosi estratègica del Maresme
Diputació de Barcelona, Àrea de Promoció Econòmica, GEE, 2004

El Pacte Territorial pel Desenvolupament Local i l'Ocupació del Maresme ha desenvolupat una diagnosi estratègica que ha culminat amb l'elaboració d'un anàlisi de la realitat socioeconòmica de la comarca, amb el plantejament dels possibles escenaris de futur cap on pot derivar aquesta realitat socioeconòmica actual, i amb el detallament d'estratègies a desenvolupar per part dels integrants del Pacte del Maresme. Incorpora també un capítol de conclusions i propostes estratègiques per a cada municipi. La Diagnosi Socioeconòmica del Maresme ha estat elaborada per l'empresa Gabinet d'Estudis Econòmics S.A., dirigida per Pere Lleonart.

Estructura socioeconòmica de la comarca del Maresme
Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona, condicions de vida i hàbits de la població, IERM - Monografies núm. 3 - 2000

Estudi socioeconòmic de la comarca del Maresme: població i llars, habitatges i mobilitat residencial, treball, ingressos, consum, cultura i lleure, equipaments, medi ambient i qualitat de vida, conclusions.

L’Observatori de la Competitivitat Empresarial del Maresme
Pacte Territorial del Maresme, Escola Universitària del Maresme, 2006

L'Observatori de la Competitivitat del Maresme que es presenta ara en aquest primer informe preten aportar una aproximació qualitativa i quantitativa a la competitivitat de la comarca del Maresme, i tindrà
una periodicitat semestral.Està format per una mostra reduïda d’empreses de varis sectors amb el tret comú de ser empreses líders i dinàmiques dins el teixit econòmic comarcal.

Diagnosi sobre les necessitats de formació del del Maresme
Homs, Oriol (director), Cirem, Centre d’Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània, 2004

L'estudi és un encàrrec de l'Ajuntament de Mataró que ha dut a terme la Fundació CIREM durant el període de setembre a desembre del 2001. L'objectiu principal de l'estudi consisteix a detectar les principals necessitats de formació a la comarca del Maresme. Es pretén assentar les bases per a una posterior posada en marxa d'un programa d’actuació adreçat a la resolució de les necessitats de formació, en particular a l'establiment d’un dispositiu de detecció d’aquestes necessitats.

Estudi sobre els polígons industrials a la comarca del Maresme
Consell Comarcal del Maresme, febrer 2006

L'objectiu d'aquest estudi és caracteritzar l'oferta de sòl industrial de la comarca del Maresme per optimitzar la seva promoció. Es detecten mancances i punts forts dels polígons industrials i es proposen mesures per potenciar-los.

--------------------------------------------------------------------------------

Anàlisi de la realitat del col·lectiu d'autònoms del Maresme
Consell Comarcal del Maresme, març 2006

Estudi, dintre del Pacte per l'Ocupació del Maresme, que analitza les diferents "realitats" d'aquest col·lectiu que aplega prop de 36.000 persones.

--------------------------------------------------------------------------------

Mosaico territorial para la region metropolitana de Barcelona
Richard T.T. Forman, Editorial Gustavo Gili, Barcelona 2004

Capítol dedicat al Maresme amb planol de proposta.

• Capitulo El Maresme

--------------------------------------------------------------------------------

Nivell d'implantació i ús de les TIC al Maresme. Llars i empreses
Observatori de la Societat de la Informació, octubre de 2005

Presentació en power point amb informació estadística sobre el grau d'implantació de les TIC a les llars i les empreses del Maresme.

• Resultats de l'estudi

--------------------------------------------------------------------------------

La Regió Metropolitana de Barcelona
Juli Esteban, Papers, Regió Metropolitana de Barcelona, núm, 39, maig 2003

L'article fa una aproximació a la Regió metropolitana de Barcelona des de l’observació de qüestions clau com: el desenvolupament de les infrastructures estratègiques i de mobilitat que permetin exercir la funció de capitalitat amb la màxima eficàcia possible, l'ampliació de l'àmbit territorial fins abastar les comarques que mostren ja relacions intenses amb el centre metropolità, la localització dels increments d'urbanització previstos tenint en compte els models de desenvolupament existents, però decidint al mateix temps sobre el caràcter que han de tenir els teixits urbans i l'estructura de centralitats resultants, així com la protecció i el reforçament dels espais lliures. Tot plegat, elements bàsics que han de guiar el futur desenvolupament de la Regió Metropolitana de Barcelona.

• Article

--------------------------------------------------------------------------------

Diagnosi estratègica de la província de Barcelona. Una visió sobre els reptes de futur per a un territori complex.
Diputació de Barcelona, Xarxa de Municipis, gener 2006

El present document, a partir de la feina desenvolupada en els Pactes Territorials, vol constituir el punt de partida per a un ampli debat per part dels territoris i dels agents implicats en el desenvolupament econòmic de la província en un conjunt d'activitats que es portaran a terme des de l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació. Donat aquest caràcter instrumental de la diagnosi, doncs, cal que siguin enteses tant la seva estructura com la seva finalitat última.

• Estudi

--------------------------------------------------------------------------------

El potencial urbanístic de la Regió Metropolitana de Barcelona
Roca Cladera, Conèixer Barcelona, Ajuntament de Barcelona, setembre 2005

Estudi encarregat pel Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona i les ciutats de l'arc metropolità de Barcelona a la Universitat Politècnica de Catalunya i al Centre de Política de Sól i Valoracions (UPC). L'objectiu és la quantificació del sostre potencial per a activitat econòmica i habitatge i la seva transformació a llocs de treball i nombre d’habitatges respectivament. A més a més, en aquesta síntesi, s’hi ha afegit una contrastació entre el sostre en oferta, amb la demanda derivada de diferents escenaris expressament dissenyats per a calcular les prospectives territorialitzades de demanda d’habitatge i de creació d’activitat.

• Document de síntesi

--------------------------------------------------------------------------------

Estudi urbanístic i mediambiental del Baix Maresme
Silvia Salvático, Joaquim Garcia Strino, UPC 2003

Té dues parts: Estudi urbanístic del Baix Maresme i Estudi mediambiental del Baix Maresme. Amb l'objectiu d'entendre la complexitat d'un territori canviant amb l'ajuda dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Aporta anàlisi i material gràfic.

Estudi i propostes per a les infrastructures de transport del Maresme
Barcelona Regional - Consell Comarcal del Maresme, 2003

Conjunt de prospostes a curt i llarg termini per a la millora del transport i la mobilitat del Maresme. Inclou el soterrament del ferrocarril per l'interior a determinades poblacions i ciutats i la creació de vials (carretera del Mig, carrer dels Sis pobles..)

Estudi de traçat de la futura Línia Orbital Ferroviària
DPTOP, 2005

Unirà Vilanova i Mataró en un recorregut de 106 km. Es construiran 55 km de nova línia ferroviària i es donarà servei a 25 estacions, vuit de les quals seran de nova creació.
Servirà directament una població de més de 870.000 habitants i es preveu que la utilitzin uns 16 milions de viatgers l'any. Es preveu que comporti una inversió de 1.227 MEUR. Trenca la radialitat de les infraestructures, facilita una comunicació en xarxa i interconnecta ciutats metropolitanes impulsant el seu desenvolupament social i econòmic.

Significa una importantíssima aposta pel ferrocarril que contribuirà a dinamitzar la mobilitat de l'àrea metropolitana, millorant el repartiment modal en favor del ferrocarril respecte del vehicle privat.

Cohesión entre proyecto de infraestructuras y proyecto de ciudad. El caso de la variante de la carretera N-II en Mataró
Joan Miró i Farrerons, profesor de la UPC, conferencia en La Coruña, 2001

Analitza i defensa la necessitat de la variant de Mataró, en tant que inversió en Capital Fix Urbà per a la ciutat.

Estudi de la xarxa ferroviària de viatgers a Catalunya (FGC, rodalies i regionals RENFE)
Secretaria de Planificació Territorial, DPTOP, 2005

Aquest document és un primer pas en l'avaluació de l'oferta i la demanda existents
en la xarxa ferroviària de viatgers de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), Rodalies i Regionals RENFE, proporcionant tant dades generals de les línies existents, com un estudi més detallat de la utilització real de cadascuna d'elles. L'objectiu és proporcionar una informació de base, deixant per una segona fase l'elaboració d'un document de diagnosi.

Avaluació del nivell de congestió dels serveis ferroviàris de rodalies
DTP, Associació per a la promoció del transport públic, Barcelona 2005

Taules de resultats de congestió estació per estació.

Els peatges a Catalunya. Conclusions del Grup de Treball del Parlament,
DPTOP, 1999

Conclusions aprovades pel Grup de Treball a l'Estudi de la reducció dels peatges a Catalunya ateses les ponències analitzades i les diverses propostes presentades.

• Estudi i conclusions

Temes clau de l‘economia catalana, reptes i respostes: Infraestructures, Territori i Medi Ambient
Pere Lleonart, Societat Catalana d’Economia 2006

L'exposició es divideix en quatre apartats. Una introducció de caire més quantitativa sobre com ha evolucionat la inversió en infrastructures, i com això ens ha portat al dèficit actual. En el segon apartat s'avalua el potencial geoestratègic per l'economia catalana del port i de l’aeroport de Barcelona. El tercer planteja algunes reflexions a l’entorn del PITC i s’acaba amb un resum i presentant alguns elements de debat.

• Ponència

--------------------------------------------------------------------------------

Auditoria Ambiental del Baix Maresme
Innova, 2000

L'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, està duent a terme aquesta auditoria en el marc del seu Programa d'auditories ambientals Agendes 21 locals, juntament amb el Consell Comarcal del Maresme i els ajuntaments dels nou municipis implicats. Té un caràcter supramunicipal, ja que s'està realitzant conjuntament per als municipis d'Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, el Masnou, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

• Síntesi de la memòria
• Enllaç al web

Estudi sobre la gestió dels residus municipals al Maresme
Ent Enviromental and management, 2003

Aquest estudi, contractat pel Consell de Residus del Maresme, el Consorci de Residus del Maresme i l'Ajuntament de Mataró, defineix les línies d'actuació referent als residus dels propers anys. El projecte té una gran component d'innovació, doncs conjuntament amb la diagnosis i prognosis inicial, la part més important serà un conjunt de propostes destinades a la reducció, reutilització i reciclatge dels residus que es generin. Es combinen elements de polítiques ambientals, socials i econòmiques per afavorir l'assoliment dels objectius que es plantegen.

• Memòria

Estudi d'alternatives de fonts de proveïment d'aigua del Maresme Nord i zona sud de la Costa Brava
Agència Catalana de l'Aigua, 1992

Per frenar la progressiva salinització de l'aqüífer del Baix Tordera, es localitzen noves fonts d'abastament urbà complementàries o substitutives de les actuals, que assegurin una garantia i qualitat del recurs aigua als diferents municipis que actualment s'abasten d'aquest aqüífer. Aquest va plantejar en el seu moment la creació de la dessaladora del Tordera.

• Memòria

The changing faces of Europe's coastal areas
European Environment Agency, 2006

This report provides information on the state of the environment in the coastal areas of Europe, and provides evidence of the need for a more integrated, long-term approach. Since 1995, concern about the state of Europe's coastline has led to a number of EU initiatives, which build on the concept of integrated coastal zone management (ICZM). ICZM attempts to balance the needs of development with protection of the very resources that sustain coastal economies. It also takes into account the public's concern about the deteriorating environmental, socio-economic and cultural state of the European coastline. The main content of this report is based on the work of EEA Topic Centre on Terrestrial Environment (ETC-TE), with contributions from ETC Biological Diversity (ETC-BD) and ETC Water (ETC-W).

• Informe

Estudi d'Alternatives d'emplaçament de Plantes Dessaladores de Catalunya
Agència Catalana de l'Aigüa - Generalitat de Catalunya, 2002

 DOCUMENTS DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA

Criteris per al desenvolupament del Programa de Planejament Territorial
Generalitat de Catalunya, DPTOP, 2005

Text explicatiu dels critèris i instruments de planificació que aplica la Generalitat de Catalunya.

• Document

--------------------------------------------------------------------------------

La Planificació Estratègica Territorial a Catalunya, Quinze Anys d'Evolució
Joan Ganau Casas, Jordi Mallarach Isern - Panorama 7 territoris, Generalitat de Catalunya, 2003

Estructurat en tres parts: en la primera un assaig d'interpretació de l'evolució que ha tingut la planificació estratègica a Catalunya d'ençà 1988, quan es va iniciar el primer pla estratègic de Barcelona, fins avui. En la segona part, s'analitza els trets bàsics dels plans estratègics territorials catalans: la metodologia i els continguts dels plans. En la tercera part, es fa un balanç, a mode de conclusió, de la planificació estratègica a Catalunya amb la voluntat d'oferir algunes reflexions.

• Estudi complert

--------------------------------------------------------------------------------

Catalunya 2010. Prospectiva Mediterrània
H. Jouvenel i Ma. Roque, ICM, Institut Català de la Mediterrània, 1993

Segons les projeccions més moderades de les Nacions Unides (1988) basades en una disminució de la fecunditat, la població mundial continuarà augmentat i es situarà entre 7.600 i 9.400 milions d'habitants el 2025. Per la majoria de països el saldo migratori seria nul. Amb fecunditat constant, la població mundial seria 12.300 milions.

• Article

Catalunya cap el 2020. Visions sobre el Futur del Territori
Andreu Ulied, Panorama 7 territoris, Generalitat de Catalunya, 2003

La base del treball ha estat la síntesi de les opinions dels autors de més d'un centenar de llibres i estudis, actuals i històrics, articles d'opinió i notícies publicats en els darrers anys, i especialment en els darrers mesos, sobre el futur de Catalunya, d'Europa i del món; d'acord amb tots aquests documents, i amb converses amb diferents experts, hem definit quatre visions sobre el futur de Catalunya.

• Estudi complert
  

L'Energia en l'horitzó del 2030
Ramon Folch, Ivan Capdevila, Antoni Oliva i Anna Moreso, ERF, DTI Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2005.

La progressiva dificultat per accedir a energia barata marcarà l'activitat econòmica en les properes dècades. També ho faran les conseqüències socioambientals de la dependència dels combustibles fòssils, l'esgotament de les seves reserves, sobretot de petroli, i les crisis d'abastament i/o preus que en part se'n deriven. Davant aquest conjunt de circumstàncies, el llibre avalua la situació des de tots els angles decisius i concep escenaris prospectius per oferir eines que permetin reaccionar adequadament davant les diferents eventualitats que s'aniran presentant, focalitzant en les debilitats, oportunitats i reptes específics de Catalunya en aquest context.

Aquest llibre recull i amplia el contingut de l'informe 'Prospectiva estratègica de l'energia en l'horitzó del 2030' encarregat el juny de 2004 per l'Institut Català de l'Energia (ICAEN) a ERF Gestió i Comunicació Ambiental S. L. Té caràcter de valoració sostenibilista i d'informació propositiva a l'ICAEN que l'ha tinguda en compte a l'hora de formular el Pla de l'Energia a Catalunya 2006-2015.

• Resum
• Informe complert

--------------------------------------------------------------------------------

Manifest per una nova cultura del Territori
Autor col.lectiu, 2006

L'evolució que els usos del sòl està experimentant a Espanya, principalment per causa dels avenços d'una urbanització massiva i sobre terrenys no sempre adequats, és molt preocupant. Aquest manifest considera que una nova cultura del territori s'ha de nodrir dels 10 principis, criteris o prioritats que s'assenyalen.

• manifest

--------------------------------------------------------------------------------

Política territorial y Gobierno del territorio
Joaquín Farinós y Joan Romero, 2006

El presente análisi hace un repaso de las políticas territoriales recientes en general y el caso Valenciano en concreto, proponiendo un nuevo paradigma de intervención pública. El desarrollo territorial presenta implicaciones institucionales, económicas, sociales y medioambientales, y no es posible progresar en ninguno de estos planos si no se hace en todos los restantes. Fusionar metas espaciales y económicas, integrar herramientas de política sectorial y actores políticos, alcanzar un desarrollo sostenible, conceder participación efectiva a todas las comunidades locales en el proceso de toma de decisiones, son algunos de los retos que tiene planteados la sociedad valenciana y que exigen una rápida evolución, cuando no revolución, de la administración territorial.

• capítol 7.3

--------------------------------------------------------------------------------

Introducción al Pensamiento Complejo
Edgar Morin

El presente texto es una compilación de ensayos y presentaciones del pensador frances Edgar Morin realizadas entre 1976 y 1988

• Article