Catalunya
a l'horitzó 2010:
Prospectiva Mediterrània
- Evolució demogràfica
- Ocupació i usos del sòl. Infrastructures de comunicació
- Sistema productiu
- Mercat del treball i sistema de protecció social
- Dinàmica social
- Marc geopolítica i institucional
- Futurs possibles
- Cinc escenaris contrastats
EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
1. Perspectives demogràfiques mundials: entre 7.600 i 12.300 al 2025
Segons les projeccions més moderades de les Nacions Unides (1988) basades en una disminució de la fecunditat, la població mundial continuarà augmentat i es situarà entre 7.600 i 9.400 milions d'habitants el 2025. Per la majoria de països el saldo migratori seria nul. Amb fecunditat constant, la població mundial seria 12.300 milions.
Un altre característica comú a tots els països és l'envelliment de la població. Segons les Nacions Unides la proporció de persones de més de 65 anys pot arribar a representar més del 10 % de la població al 2025.
2. La població catalana: 7 milions d'habitants al 2010
Les característiques bàsiques de la població catalana al són:
- Baixa fecunditat. Cada dona té com a mitjana 1,2 fills
- Elevada esperança de vida. En els homes l'esperança de vida en néixer és de 77,5 anys mentre que en els dones és de 83,5 any.
- Moderada taxa d'immigració i baixa taxa d'emigració. En 1991, Catalunya va rebre 66.300 persones del Tercer Món i 40.200 del primer món...
Hipòtesis sobre l'evolució demogràfica catalana:
- Creixement tendencial: estabilització a un nivell molt baix del nombre de naixements i del nombre d'immigrants, l'esperança de vida també es manté. Aquest escenari es tradueix en una població de 6.5 milions d'habitants.
- Estancament de la població: la natalitat continua disminuint, la població continua envellint i a més no entra. En total es calcula 5.8 milions d'habitants
- Creixement exponencial: entrada massiva d'immigrants amb més potencial reproductiu, augment dels nombre de fills per dona (pe 2,4 fills) i reducció moderada de la mortalitat. Això representa 7.5 milions d'habitants.
En ponderar totes les hipòtesis es calcula que un escenari mitjà es traduiria en una població de 7 milions d'habitants a Catalunya a l'horitzó del 2010.
1. Ecosistema i desenvolupament a la Mediterrània
Els desequilibris de la conca mediterrània són:
- Creixement demogràfic del sud i aglomeració de la població. Segons el Pla Blau (1988) el nombre de nous habitants urbans serà de 240 milions en 40 anys. Es preveu que el creixement de les ciutats del sud de la conca serà de tres a cinc vegades més fort que els creixements del Nord.
- Atracció de la costa i creixement de la població d'aquesta àrea. D'aquí al 2025, el turisme, les ciutats i la indústria poden crear de 3.000 a 4.000 nous quilòmetres litorals artificials.
- Reducció dels boscos del litoral. D'aquí a final de segle les previsions anuncien un risc d'un quart de reducció de les superfícies boscoses.
- Augment de la demanda d'aigua. El creixement demogràfic, la ràpida urbanització i els canvis en els estils de vida condueixen a una creixent demanda d'aigua potable a les ciutats. Es preveu un augment del consum, de l'ordre del 50 % al Nord i del 400% al Sud i a l' Est.
- Pèrdua anual de sediments productius del sòl. Es calcula que aquesta pèrdua serà d'uns tres-cents milions de tones. Un terç de de les àrees conreades es veu afectat per l'erosió massiva ( de l'ordre de 50 tones per any). A més s'han d'afegir les terres utilitzades en habitatges, indústries i carreteres: 70.000 Km2 d'aquí a l´any 2025.
Les possibilitats energètiques de la conca Mediterrània per fer front a les previsions demogràfiques i a les conseqüents necessitats -agroalimentàries, habitatge, educació, serveis sanitaris, producció industrial, infrastructures i transports- són escasses. Els recursos energètics de la zona són:
- Hidrocarburs (gas i petroli). Es disposa de cinc bilions de tones mentre que es calcula que que el consum acumulat, entre 1985 i 2025, superi els catorze bilions
- Gas natural.
- Fosfats
2. L'ocupació del territori català
Catalunya ocupa un espai de 31.395 Km2. Té 580 Km de costa amb quatre-centes platges, que representen 270 Km, i 25 Km de molls comercials. Els seus principals desequilibris territorials són:
- Recursos de base limitats, sobretot pel que fa a l'aigua i a l'energia
- Subministrament d'aigua desequilibrat entre la conca de l'Ebre i la del Pirineu oriental. Malgrat que els recursos regulars totals d'aigua -292 m3/seg.- són exedentaris en relació a la demanda -177 m3 /seg.- la conca dels Pirineus oriental en subministra 40 m3 /seg. per un consum de 39m3/seg., mentre que la de l'Ebre en produeix 252 m3/seg. per un consum de 138 m3/seg.
- Augment de la dependència energètica. Al 1989 el consum d' energia primària a Catalunya era de 2,7 TEP (Tones Equivalents de Petroli) per càpita mentre que a Espanya era de 2.2, un 80 % de la mitjana comunitària, que es situa en 3,4 TEP per càpita. Les fonts energètiques són el petroli brut i les gasolines (49.2%), la nuclear ( 34.8 %), el gas natural (9.1%), carbó i residus (4.1%9 la hidroelèctrica i geotèrmica (1.4%) i l'electricitat importada (0.2%).El 59% del total consumit s'importa
3. El corredor euromediterrani: infrastructures de transport.
La perificitat de l'espai mediterrani europeu en termes geogràfics no té per què suposar limitacions per al seu desenvolupament econòmic. De fet, als anys 90 l'activitat econòmica en Europa s'ha concentrat també en el pol meridional que comprèn les regions del sud d'Alemanya, nord i centre d'Itàlia, sud de França i conca mediterrània d'Espanya.
El corredor però disposa d'una sola autopista contínua, d'alts nivells de congestió, de línies de ferrocarril poc coordinades i amb nivells de serveis dispars, d'aeroports amb poca oferta de vols internacionals i de tercer nivell i d'una xarxa de ports que ha de millorar la seva diversificació i la seva integració en cadenes de transport multimodal.
La densitat d'autopistes del sud europeu, a excepció d'Itàlia, és inferior a la del nord d'Europa, on es troba una autopista cada 50 Km en els casos de Bèlgica, Holanda i el Rhur, o els casos de Alemanya, Suïssa, Àustria i Itàlia on existeixen autopistes cada 150 Km -200Km.
El dèficit d'infraestructura viària resulta molt elevat si es te en compte, a més, l'alt creixement de la motorització: 421 vehicles per mil habitants el 1988 contra 185 el 1971 .Les carreteres catalanes suporten 171 vehicles per quilòmetre contra 59 vehicles per quilòmetre de mitjana al conjunt d'Espanya.
La forta urbanització del litoral condiciona el sistema viari. Per tant, s'ha de partir de projectes d'anàlisi conjunt de tipus d'urbanització i ocupació del sòl i els transports.
Per altre banda, sempre que millorin les instal·lacions portuàries, el mar pot continuar sent un canal privilegiat de comunicació entre les dues ribes mediterrànies.
4. Hipòtesis i microescenaris sobre l'ocupació i ús del sòl i les infrastructures de comunicació
1. L'entorn econòmic internacional
Segons les estimacions del Banc Mundial (1991), entre el 1990 i el 2000, el creixement del PIB en els països de renda elevada de l´OCDE, seria del 2,2% en la hipòtesis baixa i del 2,9 en la hipòtesis bàsica. En canvi, en els països d'ingrés mitjà seria del 3,7 % i del 4,5 % respectivament.
Pel que fa al creixement econòmic i industrial mediterranis, segons el Pla Blau (1988), en el període 1985-2025, la producció o el mercat en el seu conjunt es poden multiplicar per dos, tres o cinc segons el sector implicat i diversos factors.
2. La dinàmica de l'economia catalana
L'economia catalana es fonamenta en les activitats de transformació. Els sectors predominants són el terciari el qual representa al 1990 el 60.5 % del PIB català i el sector industrial, el qual representa el 37, 8 % del PIB.
La importància del sector agrari és escassa tant en termes de participació en el Valor Afegit Brut (2,1%) com d'ocupació agrària (4,9%). Destaca la ramaderia intensiva, l'horta i els fruiters. L'aportació ramadera representa un 60% -de la qual el 75% és porcí i aviram- i l'aportació agrícola representa un 40% -de la qual més del 50 % correspon a fruites i hortalisses.
La característica principal del sector secundari és la seva diversificació. La construcció, la metal·lúrgia i el tèxtil representaven al 1987 encara el 45.5 % del PIB català. Un altre tret és el procés de multinacionalització de les empreses catalanes ja sigui per la via directa d'absorció (p.e Seat, La Maquinista Terrestre,...) ja sigui per la cessió de tecnologia estrangera.
En termes de creixements les activitats industrials més dinàmiques són les químiques i les alimentàries, a les quals s'afegeix el sector construcció (6.2% del PIB Total).
El nivell de concentració de les activitats químiques i alimentàries és també molt alt. La química catalana representa més d'un terç del total d'Espanya i el sector alimentari més d'un quart.
El model de desenvolupament de Catalunya s'identifica amb una voluntat de capitalització i té com a referència la inversió estrangera directa con a única alternativa.
La situació i les perspectives del mercat laboral són les següents:
- al 1992 existeixen aproximadament 2,5 milions de persones actives, de les quals 2,2 milions estan ocupades. S'espera el creixement de la població d'edat activa amb efectes almenys fins al 2005.
- la taxa d'activitat femenina ha augmentat de forma tendencial des del 1977, al 1991 és d'un 38%. En canvi, la taxa d'activitat masculina ha disminuït fins a situar-se en un 67,8 % al 1991.
- entre 1997 i 1983 el nombre d'aturats es va multiplicar per cinc: va passar de 100.000 a 500.000, persones. A partir del 1983, el volum d'aturats s' estabilitza al voltant de mig milió de persones. Després del 1988, l'atur es redueix fortament. Al 1977 la taxa d'atur esta per sota del 2%, al 1985 arriba al 24%, mentre que al 1991és d'un 14%.
- durant el període 1986-1991augmenta la taxa d'activitat dels immigrants que passa a situar-se entorn del 54%. La població ocupada estrangera ha passat de representar el 0.9 % de la població ocupada catalana el l'any 1986 al 2,5% l'any 1992.Existeix una sobrespecialització en la indústria, en l'agricultura i en la construcció.
- Existeix un desequilibri entre l'oferta i la demanda a causa de les qualificacions de la mà d'obra. A Catalunya és més elevat el dèficit de formació professional que el dèficit d'educació.
- L'element determinant que influirà sobre la composició del mercat de treball sobre l'oferta de treball serà l'evolució que es produeixi en relació a les taxes d'activitat.
Hipòtesis de taxes d'activitat
1. Taxa d'activitat baixa: manteniment constant de les taxes d'activitat per edat que es van donar a Catalunya al 1986. Al voltant del 45 - 47%
2. Taxa d'activitat alta, augment gradual de l'activitat per arribar l´any 2010 a les taxes d´activitat per sexe i edat de Dinamarca de 1986. Al voltant del 62 %
3. Taxa d'activitat mitjana, és la que es considera més probable, al voltant d'un 54,23 %
El dispositiu de Protecció Social
Al 1993 a Espanya per cada actiu ocupat hi ha 1,9 beneficiaris. En el futur les perspectives sobre l'evolució d'aquest rati dependran de l'escenari considerat:
- en un escenari amb forta reducció de l'atur, el retard de la jubilació, l'allargament de vida i de la durada dels estudis, es considera un rati de 3 actius ocupats (cotitzant) per un beneficiar.
- en un escenari amb lleugera regressió de l´atur, avançament de l´edat de jubilació, allargament de l'esperança de vida i de la durada dels estudis s'espera un rati de 2 cotitzants per beneficiari.
- en un escenari amb augment de l'atur, avançament de l'edat de jubilació, allargament de l'esperança de vida i de la durada dels estudis, s'espera un rati d'un cotizant per beneficiari.
Dintre de l'àmbit d'identitats català destaca:
- la llengua: en el període 1981-1991, els residents a Catalunya que declaren entenen el català han passat de representar un 79,85 a un 92% de la població. En l'actualitat, un 68% el parla i un 40% l'escriu
- la variable migratòria: sense migracions els 2.000.000 d'habitants amb que comptava Catalunya l'any 1900, s'haurien transformat en una població inferior als 2.400.000 en lloc del 6.000.000 actuals; i el pes de Catalunya dins d'Espanya seria d´un 6% enlloc del 16% que suposa en l'actualitat.
Els estils de vida
Tendències i voluntats
La nova lògica del territori es caracteritza per:
- Crisi de l´Estat-nació
- Crisi financera i d'eficiènica
- Incapacitat de l'Estat per superar els corporativismes i restringir-se a les seves funcions de gestió.
- Mutació de l'organització de l'economia que implica l'existència de nusos o centres neuràlgics com les tecnòpolis o àrees d'excel·lència.
- Protagonisme de les regions i explosió de les reivindicacions identitàries
- eclosió dels mitjans de comunicació
- fi de les grans ideologies universitàries
- Ascensió de l'individualisme
Les perspectives mediterrànies
El model autonòmic espanyol dins la dinàmica internacional
Abans de descriure el ventall de futurs possibles a l'horitzó 2010 s'han analitzat els factors endèmics de Catalunya, les tendències exògenes quasi irreversibles i les majors incerteses que afectaran a Catalunya i les probabilitats a l'horitzó 2010:
1. Forces i febleses específiques de Catalunya:
- Posició geogràfica: Situada al cor de l'Arc Mediterrani Llatí i a la cruïlla d'Àfrica i Europa, Catalunya està dotada per una centralitat que implica l'atracció de capital estrangers i la possibilitat de convertir-se en una zona de trànsit.
- Característiques geomorfològiques: El territori català té l'avantatge del clima, l'extensió i l'atracció del litoral i la diversitat paisatgística. Té el desavantatge de la mancança de recursos naturals i de l'existència d'una geografia accidentada que dificulta l'accés i provoca la concentració de la població i l'activitat al llarg de la costa.
- Població abundant: La capacitat per atreure immigracions ha estat animada pel dinamisme i per la tradició empresarial i comercial. El mestissatge i l'individualisme no li han impedit preservar la seva identitat cultural.
- Cultura econòmica: La tradició industrial i empresarial catalana, es complementen amb la capacitat d'iniciativa, d'innovació i d'adaptació als nous processos productius i amb la disponibilitat de mà d'obra abundant i relativament barata.
- Teixit industrial: El sistema productiu és diversificat i flexible. El domini de la PIME en l'estructura empresarial facilita la vitalitat econòmica, l'adaptació i la creació d'una atmosfera industrial que facilita l'existència d'un ampli mercat per la subcontractació i l'elaboració d'inputs intermedis. Pel contrari, provoca dèficits en l'especialització del sistema productiu, necessària per afrontar la competència mundial basa en les economies d'escala.
- Manca de control autòcton de l'economia. Per una banda hi ha la dependència de Catalunya respecte al govern espanyol en les matèries fiscal, monetària i comercial i per l'altre la pràctica inexistència de grans empreses autòctones transaccionals.
- Insuficiència de recerca i desenvolupament tecnològic. En comparació amb altres països europeus existeix un nivell baix de despesa tant pública com privada en relació amb el PIB, La inversió en tecnologies punta i la formació en personal altament qualificat també és feble.
- Sistema de transport i de comunicacions insuficient. Els dèficits més importants es concentren a les principals aglomeracions urbanes i a les comarques pirenaiques i meridionals.
- Societat dinàmica. Els avantatges de la societat són mobilitat social i flexibilitat. Els desavantatges són la pèrdua de vitalitat i un sistema de protecció social no controlada pels catalans.
- Realitat socio-econòmica està arrelada per un sistema político-institucional propi àmpliament consensuat, però altament dependent del context espanyol i, cada cop més, d'Europa.
2. Tendències fortes quasi irreversibles a l'horitzó 2010:
- Mundialització de l'economia. Les grans transaccionals guanyen protagonisme mentre que hi ha una davallada del paper regulador dels Estats.
- Terciarització de les economies modernes: la competitivitat passa cada vegada més per la incorporació de l'immaterial.
- Desequilibri demogràfic i l'escissió Nord-Sud
3. Incerteses a l'horitzó de l'any 2010
- estabilitat o inestabilitat del sistema geopolític internacional especialment de les relacions Nord-Sud a la Mediterrània
- caràcter igualitari o no del desenvolupament nacional i internacional
- preservació o no dels ecosistemes
- competitivitat relativa de l'economia catalana, molt dependent en matèria de R&D de l'educació i de la formació i de la millora de les infrastructures de comunicació i transport
- creixent o decreixent autonomia catalana
4. Probabilitats a l'horitzó de l'any 2010
- paper motor de cara a l'economia de la regió, pol d' excel·lència construït a partir de la seva base empresarial i de la mà d'obra cada cop més qualificada.
- mantenir del avantatges tradicionals i ocupar el lloc principal com a subcontractant industrial eficient.
La metodologia alhora de descriure els escenaris ha estat la següent:
- anàlisi estructural del conjunt de les relacions que establirien -o podrien establir- les variables del sistema
- anàlisi estructural de les relacions que establirien -o podrien establir- els subsistemes (microescenaris) entre si
- anàlisi evolutiu dels microescenaris i del joc d'hipòtesi utilitzats
anàlisi de com els microescenaris podrien combinar-se amb els escenaris globals de Catalunya, assegurant la coherència del conjunt de les hipòtesis que els sostenen
En funció d'aquesta metodologia s'han contrastat dos escenaris tendencials i tres de ruptura:
Agafar el tren en marxa
Escenari tendencial de caràcter favorable però ple de riscos. Segons les estratègies que adoptin els diferents actors, pot convertir-se en un escenari beneficiós o un de ruptura favorable.
Les característiques principals d'aquest escenari són:
- població al voltant de 6,5 milions d'habitants
- reequilibri del territori amb possibles bloqueigs del procés
- creixement econòmic. Estabilització de l'atur. Feble inversió en R+D
- manteniment del statu quo del sistema de protecció social
- integració i obertura cultural
- aprofundiment de l'escissió Nord-Sud
Catalunya, motor d'Europa
Escenari tendencial favorable que comporta una resolució satisfactori dels reptes plantejats i de les activitats.
Les característiques de l'escerani són:
- fort creixement demogràfic
- desenvolupament de les infrastructures de transport i redistribució espacial de la població i de l'activitat productiva
- Catalunya, cor de l'arc llatí
- fort creixement econòmic amb un sistema de protecció social positiu
- emergència d' una societat pluri cultural entorn de l'eix cultural autòcton
- més gran protagonisme de les regions
Ambdós dos escenaris estan subjectes a tres reptes estratègies essencials: -el desenvolupament de les infrastructures de transport i de comunicació;- el desenvolupament de la inversió en R+D; i el control dels recursos econòmics i públics.
Catalunya marginada
Escenari de ruptura resultat de l'absència d'estratègies adaptades als tres reptes anteriors. El model aboca a la decadència de Catalunya i a la funció subcontractant enfront d'economies dominants.
Les característiques de l'escenari són:
- població al voltant dels 5,8 milions d'habitants
- bloqueig de la política d' ordenació del territori i congestió
- sistema econòmic degradat. Els avantatges desapareixen. No hi ha ni R+D, ni mà d'obra qualificada
- Fallida del sistema de protecció social
- Individualisme i oportunisme en els negocis
- Constitució d'una comunitat mediterranis amb un paper perifèric
Una nova estratègia de desenvolupament Escenari vinculat a la instauració d'un nou contracte social, promogut com a resposta als desequilibris externs i interns.
Les característiques de l'escenari són:
- la població se situa al voltant dels 7 milions d'habitants
- política dirigista d'ordenació del territori
- Catalunya, cor de l'arc llatí
- Instauració d'un nou contracte social
- emergència d'una societat pluricultural amb un paper destacat de la llengua catalana en l' àmbit comunicacional del sud d'Europa
- la internacionalització de les regions
Catalunya resistencial Escenari involutiu relacionat amb un entorn institucional desfavorable i amb un qüestionament de l'Estatut d'Autonomia per part de l'Estat Espanyol. S'adopta un model de desenvolupament fonamentat en l'economia submergida i la dinàmica de la societat civil
Les característiques de l'escenari són:
- població d'uns 6,5 milions d'habitants
- constriccions externes paralitzen les grans obres d'infraestructures i d'equipament. Política dirigista que descoratja als inversors
- Un entorn econòmic desfavorable i l'emergència d'una economia submergida
- Competitivitat al preu que sigui
- Fenomen de replegament de la societat catalana sobre si mateixa
- retorn de l'Estat
Col.laboradors
- Fabienne Baudiment, Futurible International
- Josep Bernis, Pla Territorial Metropolità de Barcelona
- Amand Blanes, Centre d´Estudis Demogràfics, UAB
- Lluis Bohigas, Director de la Fundació Avedis Donabedian
- Mercè Botella, Laboratori de Psicologia Social, UAB
- Francesc Cabana, Fundació Enciclopèdia Catalana
- Colectivo Ioé. Intervención Sociològica
- Juan Francisco Córdoba, Laboratori de Psicologia Social, UAB
- Xavier Cubelles, Centre d´Estudis de Planificació
- Ricard Frigola, Centre d´Estudis de Planificació
- Virgini Gallardo, Departament d´Estudis
Edició a cura de
- R.P.Balasch