 |
tornar |
4 d'abril de 2006
Mataró
Els experts en urbanisme estan d'acord en la urgència de redactar un Pla Director Urbanístic del Maresme vinculat al Pla Territorial Metropolità. Per l'urbanisme del Maresme, serà decisiu com es defineixen els nous projectes d'infrastructures de mobilitat al llarg del corredor de l'autopista.
El passat 4 d'abril va tenir lloc el debat d'experts en temes d'urbanisme a la seu del Consell Comarcal del Maresme. Va estar presidit pel Sr. Pere Almera, president del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de Vilassar de Mar, i conduït per l'arquitecte Sr. Lluís Cantallops.
Una trentena d'experts han contrastat els seus punts de vista i s'han plantejat cap on va, al seu entendre, l'urbanisme del Maresme. L'objectiu era explorar quin grau de consens existeix avui entre els experts i els agents sobre quines estratègies i projectes són prioritaris. Els experts han debatut sobre les dinàmiques de creixement urbanístic del Maresme, sobre projectes específics als diversos àmbits territorials i, finalment, sobre les eines de planificació i gestió necessàries més eficients que cal aplicar.
Algunes de les conclusions a les que es va arribar i que es poden trobar a l'informe són que hi ha acord en:
Sobre els desenvolupament urbanístic:
- Cal moderar els ritme de creixement urbà i fer-los densos i compactes, d'acord amb els Criteris territorials de la SPT.
Sobre els projectes estratègics:
A la franja de muntanya:
- Crear una normativa de gestió d'ús dels espais naturals per a facilitar la seva conservació com a grans espais verds de la comarca (per exemple gestionada pel Consorci del Parc Serralada Litoral)
- Acondicionar dels accessos als espais protegits, especialment el Parcs del Montnegre Corredor i San Mateu –Cèllecs. Es projectaran supraminicipalment les “portes d'entrada” al parc.
A la franja de mitja muntanya:
- Reduir l'extensió d'aquelles urbanitzacions disperses encara no desenvolupades (per exemple a Palafolls i Tordera)
- Recuperar les rieres no urbanitzades com a parcs i espais verds urbans (per exemple projectes per la recuperació del riu Tordera i la riera d'Argentona)
- Intensificar els programes de peatonalització, regulació de l'aparcament amb zones verdes, i millora del paisatge urbà en els nuclis urbans consolidats.
- Millorar la vialitat comarcal per connectar els pobles de dalt amb l'execució de projectes com la carretera dels 6 pobles.
A la franja de la plana:
- Projectar operacions de desenvolupament urbanístic intensives amb activitats econòmiques a l'entorn de les noves estacions ferroviàries o de transport col·lectiu.
- Projectar la remodelació dels nuclis antics amb esponjament d'espais i programes de peatonalització, regulació de l'aparcament amb zones verdes, i millora del paisatge urbà.
- Urbanitzar adequadament dels espais agrícoles intensius d'hivernacle, dotant-los de les infrastructures i els serveis adequats. Homologar una estructura d'hivernacle per al Maresme
- Preservar les planes agrícoles d'horta costaneres, més enllà dels espais aprovats pel Pla Director del Litoral (PDUSC), configurant una xarxa de parcs i espais protegits. Creació de nous parcs agrícoles a municipis com Santa Susanna, Malgrat de Mar, Cabrera, entre altres.
- Reequipar els polígons industrials, adaptant-los a les necessitats d'activitats de més valor afegit.
- Crear i gestionar polígons industrials supramunicipals.
Sobre la reforma del front marítim:
- Hi ha acord en la necessitat de resoldre l'impacte que genera el ferrocarril a la costa.
- Projectar la continuïtat de passeigs marítims al llarg de la costa (vianants, bicicletes, transport públic) entre tots els ajuntaments costaners.
- Reconstruir les infrastructures amb impacte urbanístic (Viaducte Caldes, Sant Pol...)
- Reconvertir la N-II en via cívica, redactant i gestionant el projecte de forma integrada entre tots els ajuntaments litorals, amb inversions específiques per poder finançar el projecte.
- Projectar l'acabament de les ciutats, la voravia dels municipis litorals.
Sobre els nous models de planificació i gestió:
- Creació d'una gerència d'urbanisme comarcal “La disciplina urbanística pot centralitzar-se i cal fer ordenances de reciclatge i sostenibilitat comunes.”
- Redactar un pla Director Urbanístic del Maresme
- Redactar i gestionar plans supramunicipals
- Redacció d'una Carta del Paisatge del Maresme, com a instrument de concertació d'estratègies entre els sectors públic i privat, per regular els impactes les activitats que es desenvolupen al territori. (Per exemple per consensuar criteris estètics arquitectònics en la normativa municipal)
- Executar programes d'adquisició pública de sòl no urbanitzable.
- Que els ajuntaments realitzin operacions de custodia per a millorar la seva capacitat de gestió de l'espai lliure quan no el puguin adquirir.
| Participants | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
