tornar

7 de novembre de 2006
Vilassar de Mar

Urgeix consensuar el model territorial del Baix Maresme, i concretar els projectes d'ordenació i desenvolupament en un Pla Director Urbanístic.

Una setantena de persones van assistir al Debat Territorial del Baix Maresme celebrat a les 19 h del passat dia 7 de novembre, a la Sala de Subhastes del Mercat de la Flor de Vilassar de Mar, en un acte co-presidit pel Sr. Eduard Gisbert, alcalde de Masnou, i el Sr. Andreu Bosch i Rodoreda, alcalde de Teià. El debat va comptar també amb la participació la majoria alcaldes d'aquesta subcomarca.

Aquest debat va ser el primer de la Comissió Territorial del Baix Maresme que incorpora els municipis Montgat, Tiana, Alella, El Masnou, Teià, Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt i Cabrils. Entre els assistents hi havia representants d'entitats civils i sindicals, empresaris de sectors diversos així com gestors públics, experts de reconegut prestigi i ciutadans dels municipis implicats.

El guió del Debat va ser com segueix:

• Presentació a càrrec dels alcaldes co-presidents de la Comissió Territorial del Baix Maresme
• Presentació del Pla Estratègic del Maresme 2015: Sr. Eladi Torres, gerent del Consell Comarcal del Maresme
• Primera intervenció dels Alcaldes presents a la sala en resposta a preguntes formulades pel moderador
• Debat obert entre tots els assistents

Les preguntes que es van plantejar per obrir el debat són les següents:

• Són prioritàries les inversions públiques per l’adquisició pública de sòl no urbanitzable? Com atraure inversió privada per a la restauració del paisatge i les rieres? Cal ampliar els espais protegits?
• Fins a quin punt hi ha consens sobre què fer amb el ferrocarril de la costa? deixar-ho com està, soterrar pel centre dels pobles, pel mar, o el desplaçament del ferrocarril a l'eix de l'autopista. Hi ha acord sobre la urgència d’actuar-hi?
• Perquè encara no existeixen unes directrius de projecte de la façana marítima des del Besòs a la riera d'Argentona? Quan es negociarà conjuntament la reconversió de la Nacional II com a via urbana, al seu pas pel Baix Maresme?
• És oportú desenvolupar una xarxa de centres de negocis, oficines amb serveis compartits i vivers d'empresa, en edificis i entorns emblemàtics, per tal d'atraure activitats econòmiques, o crear les condicions per a que els residents d'aquest territori també hi treballin?
• Es constaten o perceben riscos d'exclusió i conflicte social al Baix Maresme? Les operacions d'habitatge públic haurien de tendir a ser supramunicipals i de lloguer? Els polígons industrials, que es transformen en àrees logístiques i comercials, haurien de transformar-se en zones d'activitats més intensives?
• Per què no hi ha un esforç coordinat de promoció econòmica per tal d'atraure activitats intensives de més valor afegit? Com passar de la gestió directa de serveis públics municipals a les concessions administratives supramunicipals?
• Haurien d'integrar-se a Entitat Metropolitana del Transport de Barcelona els municipis del Baix Maresme, com Tiana i Montgat? i a una nova Entitat Metropolitana de Barcelona? Com establir una relació més eficient i resolutiva entre els Ajuntaments del Baix Maresme i les institucions de l'Estat, com el Ministeri de Foment i Medi Ambient?

Diverses intervencions dels presents a la sala van versar sobre la urgència de definir un model territorial comú, que atengui a criteris de qualitat urbanística i paisatgística, i aprofiti el potencial patrimonial d'aquesta comarca. La redacció d'un Pla Director Urbanístic comarcal o subcomarcal va ser destacat com una solució necessària per a ordenar el creixement present i futur d'aquest territori.

En el marc del debat d'ordenació territorial i metropolitana actual, alguns assistents com els arquitectes Montserrat Hosta i Agàpit Borràs, es van lamentar que el Maresme no hagi realitzat encara una aposta clara i concreta sobre el seu futur i sobre l'encaix en els plans d'ordre superior que l'afecten.

Tanmateix, l'enginyer de camins Albert Serratossa, va recordar que "des del 1962 estem intentant fer el Pla Territorial Metropolità de Barcelona". La manca o el retard d'una planificació supramunicipal efectivament vinculant al territori, salvant meritoris exemples com el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner, ha estat causa de l'elevat grau de vulnerabilitat que el medi suporta i de l'estat de degradació creixent que pateix el Baix Maresme.

Malgrat els múltiples estudis i propostes realitzades per diversos equips tècnics sobre la redefinició de les infrastructures de mobilitat al Baix Maresme, o les iniciatives recents com el Posicionament del Consell Comarcal sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca, o la Declaració de Teià per a la millora del transport públic per carretera en els municipis del Baix Maresme, encara no hi ha una proposta concreta i unificada sobre com ha de ser aquest territori o quines són, per exemple, les directrius de projecte per a millora de la façana marítima.

El paradigma actual fa que l'espai natural i agrari sense protecció sigui excessivament vulnerable a la degradació i la transformació dels usos del sòl. Amb la seva fragmentació, la connectivitat ecològica se'n ressent. D'altra banda, es va plantejar la gestió dels espais oberts com un dels reptes a afrontar amb instruments innovadors de planificació i gestió del territori. En aquest sentit, diversos empresaris agrícoles i representants del sindicat Unió de Pagesos, van defensar la necessitat de deslliurar el sòl no urbanitzable de la pressió urbanitzadora i aconseguir l'estabilitat del sector amb la preservació de terrenys i la creació de parcs agrícoles que actuïn també com a corredors biològics.

El director del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, Josep Maria Carrera, va afirmar que la discussió al Baix Maresme no és ja "fins a on podem créixer o estendre la ciutat", donat el poc espai disponible i la plena integració funcional dins l'Àrea Metropolitana de Barcelona, si no "com hem de desenvolupar urbanísticament aquest territori", i en aquest sentit, va apostar per la creació d'àrees de noves centralitats lligades a nodes de transport públic ben connectats entre sí i amb Barcelona.

Per a millorar la gestió i eficiència en la resolució de qüestions territorials clau al Baix Maresme -impacte de les infrastructures, impermeabilitat de la façana marítima, dèficit de transport públic per carretera, degradació del medi, prestació de determinats serveis, etc.- algunes intervencions van reclamar una major capacitació del Consell Comarcal per a fer front a aquests reptes i dinàmiques d'abast supramunicipal.

Els alcaldes, per la seva banda, van atribuir la dificultat per a afrontar moltes d'aquestes qüestions, a la manca de finançament municipal suficient i a la complexa negociació amb els ministeris de l'Estat que en són competents. En aquest sentit, l'economista i expert del Pla estratègic del Maresme, Pere Lleonart, va apuntar com a necessari la creació d'un lobby d'alcaldes del Maresme que faci d'interlocutor i negociador únic davant l'Estat.

En relació als temes socials es va destacar la importància d'atendre el fenomen de l'envelliment, el perill de fractura social amb la creació de güetos o "blocs dels pobres" per una deficient aplicació de la llei d'urbanisme, i la contradicció que suposa la contenció del creixement urbanístic amb producció indiscriminada d'habitatge.

Documents relacionats:

Comunicat de premsa Imatges del debat Material per al debat