 |
tornar |
21 de juny de 2006
Pineda de Mar
La transformació econòmica, protagonista del primer debat territorial al Maresme Nord. L'evolució del turisme, basada en valoritzar la qualitat del paisatge, millorar el tracte personalitzat als clients, i en fer ús de noves tecnologies d'informació i comunicació, han d'impregnar tots els sectors econòmics, de l'agricultura als serveis, per fer-los més competitius. També és fonamental promoure l'esperit emprenedor, perquè fins i tot en sectors aparentment en regressió, com l'agricultura, hi ha empreses al Maresme Nord que ja han sabut trobat el seu avantatge comparatiu.
El passat 21 de juny va tenir lloc a Pineda de Mar el primer dels dos Debats Territorials del Maresme Nord. Va estar co-presidit pels alcaldes Sr. Joan Morell i Comas, Pineda de Mar, i el Sr. Andreu Majó i Roca, Arenys de Munt, i també va comptar amb la presència dels alcaldes de Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Canet de Mar i Arenys de Munt. Hi van assistir una vuitantena de persones del món civil, sindical i empresarial.
L'acte s'inicià amb les presentacions del gerent del Consell Comarcal, Sr. Eladi Torres, de l'expert economista Sr. Pere Lleonart, del Sr. Pere Aragonès, President del Consell d'Administració de Golden Hotels, i de la directora de l'Escola Universitària del Maresme, Sra. Mar Isla. Posteriorment se celebrà un debat entre tots els presents moderat per Andreu Ulied, de l'equip redactor del Pla Estratègic.
Eladi Torres va presentar els objectius i programa del Pla Estratègic del Maresme 2015, destacant la necessitat d'abordar coordinadament els problemes i les oportunitats que són comunes als municipis del Maresme. Maresme 2015 generarà una sèrie de projectes estratègics per a la comarca que seran gestionats per una Oficina Tècnica encarregada del seguiment del Pla, en el sí del Consell Comarcal. Eladi Torres va fer una crida al consens entre els diferents Ajuntaments, perquè si no hi ha consens i lideratge cap projecte veritablement estratègic per a la comarca podrà tirar endavant.
La conferencia de l'economista Pere Lleonart, expert de l'equip redactor, sobre els punts forts i debilitats del Maresme Nord, va destacar la renovació urbana que la majoria d'Ajuntaments estant portant a terme com a força motriu per al desenvolupament comercial i turístic dels municipis. També va insistir en la necessitat d'atraure activitats productives intensives en coneixement, per la qual cosa és fonamental ofertar sòls ben equipats a preus competitius i, possiblement. Com a punts negres va assenyalar la necessària reconversió de la Nacional II, i la urgent construcció de la Depuradora de l'Alt Maresme per les immediats beneficis sobre l'economia, sobretot, dels municipis costaners.
A la segona intervenció, l'empresari hoteler Pere Aragonès va recordar que el Maresme Nord havia estat pioner a Espanya en el desenvolupament turístic i que, precisament per això, ara pateix l'envelliment i decadència de les infrastructures i equipaments turístics que cal afrontar amb la cooperació de tots els actors implicats. La renovació hotelera i les fortes inversions que ja s'han injectat des del sector privat, és difícil degut a la limitació de l'espai disponible, que també ha de competir amb el sector immobiliari, perquè tothom "busca terreny". La línia que impulsen alguns ajuntaments orientant-se al turisme familiar és un bon camí. Finalment, Pere Aragonès va apostar per integrar l'oferta turística del Maresme sota la marca Costa de Barcelona o Platges de Barcelona per tal d'aprofitar el potencial d'atracció internacional de la capital.
Mar Isla, directora de l'Escola Universitària del Maresme, va defensar la necessitat d'entendre l'economia d'una forma transversal, no tant sectorialitzada: massa sovint les regidories de promoció econòmica i turisme no cooperen suficientment, ni treballen plegades. La millora de les infrastructures, del finançament dels municipis turístics i la cooperació público-privada són algunes qüestions clau. També cal millorar les polítiques públiques municipals en els àmbits de la formació. Mar Isla afirmà que és una prioritat donar suport a la creació d'empreses i a la capacitat emprenedora.
En el curs del debat, la coordinadora comarcal Xarxa Maresme, que agrupa diverses entitats que treballen en temes medi ambientals, va lliurar el document Per una mobilitat sostenible al Maresme a l'equip redactor del Pla per a que pogués ser incorporat en les reflexions de diagnosi i prognosi. Per la seva banda, la Federació Comarcal d'Associacions de Veïns del Maresme va fer propostes concretes que persegueixen reforçar la identitat comarcal, com són la creació d'un Consell d'Entitats i d'un Observatori de la participació ciutadana en el si del Consell Comarcal, com a canals participació i concertació d'estratègies.
El debat va cloure amb darreres intervencions dels alcaldes de Pineda i d'Arenys de Munt. L'Alcalde de Pineda va recordar a tots els presents que el debat era un més en la sèrie de debats, d'experts i territorials, que s'estan celebrant en el marc del procés Maresme 2015 de reflexió estratègica, el proper dels quals estava previst al Maresme Central, a Mataró. El procés participatiu en curs consta de debats d'experts, sis dels quals ja s'han realitzat, i debats al territori oberts a tothom interessat en participar-hi; el debat del Maresme Nord és el segon que se celebra. A www.maresme2015.net, entre altre material de referència, es dona compte del resultat de tots aquests debats i es convida a tothom interessat a participar-hi activament.
| Documents relacionats: | ||||||||||||
|
||||||||||||
| Participants | |||||||||||||||||||||||
|
